Visualitzacions de pàgina l'últim mes

dissabte, 20 de maig de 2017

Correcció 3r trimestre: sintaxi i pronominalització

pàgina 94
11. a) l’ b) l’ c) el d) li e) l’ f) el, li g) el h) li

12. a) culpar, b) reflectir, c) col·lidir, d) aterrar, e) atemorir, f) decebre, g) extradir, h) garantir i) pol·luir.

13. a) L’avió aterrà quan encara no li havien concedit el permís. b) Tenia moltes expectatives però totes l’han decebut. c) Els companys han culpat en Carles de l’atracament a mà armada. d) L’actitud passiva dels ciutadans reflecteix la manca d’il·lusió en les perspectives de canvi. e) No s’atreveix a sortir de casa. L’han atemorit. f) Ahir un cotxe col·lidí amb un camió.

14. a) Els germans petits no callen mai i el molesten a tothora. b) Dorm al sofà i l’emprenya que posem la televisió. c) Seu bé i calla! Estic adormint el teu germà. d) Quan va veure que el revisor pujava a l’autobús, el Joan va baixar de seguida. e) El van preocupar tant que va marxar sense dir ni piu. f) El sorprèn la manca d’estabilitat que té: arreu on va cau. g) Calla, que he de telefonar-li. h) Se n’ha anat perquè el tema no l’interessa gens. i) S’ha engreixat una dotzena de quilos i no sé on se’ls ha posat. j) A l’estiu ens ho passem molt bé amb els cosins. k) Van compondre un poema fantàstic i no els van premiar. l) El sol reflecteix damunt dels vidres i no ens hi veiem. m) L’Ajuntament oferirà deu noves vacants per cobrir.

15. Resposta model: No ens va aclarir el problema que teníem per poder aconseguir clarificar aquell compost químic. Abans de creuar el carrer, el vaig veure encreuar les cames. El metge em va doblar la ració de pastilles en una recepta que vaig doblegar per posar-la a la cartera. El van nomenar director de l’empresa i en la presa de possessió em va anomenar a mi. Van planejar l’excursió en aquell indret per veure planar l’àguila més coneguda del món. La van posar apartada de les altres gallines i va pondre menys ous. El Pau i la Roser van renyir fa ja vora un mes i em van renyar quan ho vaig escampar als quatre vents. La professora em va assenyalar i vaig sortir a la pissarra a senyalar els complements directes de les frases.

16. Resposta model: Va compondre una esplèndida cançó d’amor. Volia compondre una novel·la històrica, però li va sortir una novel·la de misteri. Amb totes aquestes substàncies intentarà compondre un medicament que combati la sida. Va compondre malament les primeres peces del trencaclosques i ara no sap com sortir-se’n. Amb totes aquestes paraules desordenades has de compondre una frase amb sentit. El mirall va reflectir-li el rostre desfigurat per l’accident. Aquella situació va reflectir que encara havien de debatre molt el tema. La lluna es va reflectir en l’estany. Va reflectir tot el que pensava en aquella carta. En el seu rostre es va reflectir el seu estat d’ànim.

pàgina 95

17. a) faré / donaré b) fa / fem c) fa / donis d) va fer / fa e) fes / dóna

18. a) està / és d) són / està g) ets / estàs b) és / està e) estar / sóc h) és / estic c) ets / ets f) està / són i) és / està

19. La primera de cada parella d’oracions fa referència a qualitats inherents i la segona a qualitats transitòries. Resposta model: a) No podem fer servir aquest pal perquè el pal és tort. Hem d’anar a adreçar el pal, perquè a causa de les fortes ràfegues de vent ara està tort. b) En aquest indret plou molt, la terra és humida. Com que aquest matí ha plogut, ara la terra està humida. c) Haurem de comprar una bombeta amb més potència, aquesta és fluixa. Aquesta bombeta només il·lumina de manera intermitent, està fluixa.

20. a) és d) és / estarà g) són / estar b) estaran / estarem e) està h) estaran c) són / estaven, eren. f) són / són

21. a) són _ simple localització; estaran _ estada en un lloc amb determinació temporal b) és / és _ qualitat inherent c) estan _ perífrasi de gerundi d) van ser _ passiva e) és / és _ localització f) està _ qualitat transitòria g) estan _ perífrasi de gerundi h) és _ qualitat inherent

pàgina 103

25. a) sense solta ni volta d) a tort i a dret b) de passada e) a ulls clucs c) a la babalà

26. Resposta model: a) M’ho va explicar tot fil per randa (amb tots els detalls). b) Vam tractar punt per punt tot el que segueix (detalladament). c) Anem a pams i no ens alarmem abans d’hora (examinem-ho bé). d) Es coneix tota la ciutat pam a pam (minuciosament). e) A dreta llei no es mereix aquest premi, ha fet trampes (en justícia).

27. a) El terra està fregat, camines de puntetes. b) Caus per les escales a rodolons. c) T’ha caigut un anell a terra, camines de quatre grapes. d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix. e) Si un enemic t’amenaça amb un arma, camines de recules. f) Has begut més del compte, camines de tort. g) Fas una pràctica de camuflatge, camines a rossegons. h) Tot és fosc, camines a les palpentes.

pàgina 105

36. a) gaire; molta e) bastant; gens b) gens f) massa c) gaires g) prou d) prou

37. a) pertot; enlloc c) en lloc de; alhora e) a les hores; gaire bé g) aleshores; potser; potser b) mentre d) per tot; corrents f) mal; corrent h) ben; mentrestant i) aleshores; malament; gairebé; enlloc

38. a) Potser li truco demà o potser vaig a veure’l. b) Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu. c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc. d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar. e) Ja t’hem dit moltes vegades que sí que hi anirem. f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els més veterans.

pàgina 111

41. a) Si el consum de tabac no afectés tant Ø la població, no caldria fer tantes campanyes per conscienciar Ø els ciutadans. b) En entrar a la sala de conferències, el periodista va saludar Ø els assistents i va aprofitar l’avinentesa per fer una consulta al delegat. c) Consultarem Ø els serveis jurídics perquè ens ajudin a redactar una denúncia a les autoritats. d) Espera Ø els companys i demana’ls si han vist Ø el meu germà. e) Digueu a l’agent de la nova secció que convoqui Ø els socis per a la setmana vinent. f) Hem cridat Ø el metge perquè faci una revisió al teu germà.
42. a) Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca Ø que li facin el buit. b) S’entossudeix a ser una persona íntegra i es nega Ø que el manipulin. c) S’ha adaptat bé al grup però vacil·la a fer nous amics. d) Aspira Ø que el nomenin director i s’afanya a fer mèrits. e) S’oposen Ø que construeixin més urbanitzacions i confien Ø que el consistori s’avindrà a discutir el nou projecte. f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se Ø que tothom sigui reallotjat. g) Els ocupes s’oposaren al desallotjament de la casa i s’arriscaren Ø que la policia entrés a la nit. h) Es preocupa Ø que tot funcioni i està al cas de tot però prescindeix Ø que l’elogiïn.
43. a) Les forces especials van tardar a enviar les tropes. b) La Pepa es gloriejava que tingués tants pretendents. c) El dirigent polític no es conformà que els resultats fossin tan minsos. d) L’amenaçaren d’expulsar-lo. e) Es ressenteix que el critiquin tant. f) El treball es basa a comparar dos autors del mateix segle. g) Tot i que es va queixar, es va resignar que el descendissin de categoria. h) S’exercita a manejar l’aquarel·la.

pàgina 112

46. a) a; per d) a; a; a g) a; de b) a; de e) a; de h) en c) a; a; per f) a; a; a i) a; a; a

48. per / per a cap / cap a a) per; per a a) cap a b) per a b) cap a c) per c) cap; cap d) per a d) cap a e) per e) cap; cap a fins / fins a com / com a a) fins a a) com; com b) fins a b) com; com a c) fins a; fins c) com a; com d) fins a d) com a; com e) fins e) com a; com

Pàgina 113

51. a) No hi anirà ningú a causa del mal temps. b) Els incendis forestals són deguts als descuits de la població. c) La contaminació de l’aire és deguda als escapaments de les indústries pesants. d) L’obra de teatre es va clausurar a causa de la poca assistència de públic. e) Aquestes faltes d’assistència són degudes a una baixa per malaltia. f) Ningú no podrà fer més fotocòpies a causa de la manca de tinta.

52. a) amb relació a d) amb relació a b) en relació amb e) en relació amb c) en relació amb 53. a) No seré aquí fins a mitjan juliol. b) Quant a la producció literària, el ritme d’obres creix a un ritme lent. c) Es va construir una casa al costat del riu. d) No tinc feina a causa de la saturació del mercat. e) Amb relació a les filtracions, caldrà investigar el departament de relacions públiques.

pàgina 121

1. a) L’afer urgent que tenim entre mans (S) necessita una anàlisi detallada (P). b) Tots (S) assenyalaven l’intrús que entrà per la porta lateral (P). c) Les pintures exposades a la sala (S) es troben en un estat de deteriorament (P). d) Nosaltres (S) Creiem que la solució no és a les nostres mans (P). e) Els vidres amb dibuixos de gebre (S) agraden molt a la mainada (P).

2. a) Els adolescents emprenedors (CN) // escriuen atents (CV) el llibre del temps (CN). b) Els científics de la NASA (CN) // són lluny de comprovar-ne la hipòtesi (CAdv). c) (Jo) // Tinc un calaix ple de records (CAdj) que no vull donar a ningú (CV). d) El pare i la mare de la Marta (CN) // llegien junts (CV) les ressenyes de la tesi (CV). e) Els companys del meu germà (CN) // són capaços de sublevar la classe (CAdj). f) El conflicte entre tots dos (CN) // és impossible de resoldre (CAdj). g) El repartidor de diaris (CN) que anava cap al quiosc (CN) // passà per casualitat (CV) per la rectoria (CV) xiulant La Internacional (CV).
3. El camí del cementiri (CN) era ple de fang (CAdj). El fill del del bar, que era un dels que carregava la caixa (CN), va relliscar i va anar de poc que no acabessin tots per terra (CV). Els camps dormien i les muntanyes del fons (CN) jugaven a fet i amagar (CV) amb la boira (CV). Plovia mansament (CV), com si cada gota fos un cavall cansat (CN), i plovia mansament també (CV) en els ulls de la majoria de la gent del poble (CN). El que era evident (CV) és que, la senyora Enriqueta, tothom se l’estimava. Quan l’enterramorts va colgar el forat (CV), la mare va deixar-hi un ram de flors (CN) i em va semblar que les flors em miraven i em (CV) deien: «T’esperem, Joan.» Allò em va torbar vivament (CV) i mentre tornàvem cap a casa em vaig agafar fort (CV) de la mà de l’oncle Bernat. (CN)

pàgina 124

4. a) Tots (pronom indefinit) fem el que podem i, per tant, ningú (pronom indefinit) no ens pot dir res. b) El verd (adjectiu) dels camps a la primavera commou els vilatans. c) Vosaltres (pronom personal) aneu tirant, els altres (pronom indefinit) s’hi afegiran després. d) Cantar (infinitiu) és difícil però cantar i ballar (infinitiu) suposa el domini de dues tècniques. e) L’ahir (adverbi) explica el que som i el demà (adverbi) ens obre noves perspectives. f) La «de» (preposició) no s’apostrofa davant de hac aspirada.

6. a) La solució dels problemes que tenim no és gaire encoratjadora. Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: problemes, CN de problemes: que tenim). b) L’exposició de pintures paleolítiques ofereix un caràcter testimonial. Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: pintures, CN de pintures: paleolítiques). c) L’arròs amb bacallà esqueixat ha de coure poc temps. Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: bacallà, CN de bacallà: esqueixat). d) Els amics d’en Pep i la Laia tenen un encant especial. Estructura: Det + Nucli + CN (dos SN coordinats: en Pep i la Laia). e) La gent que s’estressa i que viu sense temps presenta a la llarga ansietat i depressió. Estructura: Det + Nucli + CN (dues oracions coordinades: s’estressa i viu sense temps, nucli de la primera oració: s’estressa, nucli de la segona oració: viu, CV de la segona oració: sense temps). 8. a) Complementa víctima. b) Complementa agressió. 9. a) nosaltres, ells. e) tu, la discoteca. b) jo, jo, ells. f) fer les coses amb temps, fer les coses amb temps. c) nosaltres, treballar en una ONG. g) jo, els resultats. d) jo, l’examen.

pàgina 125

10. a) Reciclar paper és una tasca ecològica en la qual tots hem de col·laborar. b) Els qui no tinguin entrada per veure el concert podran visionar-lo en les pantalles situades fora de l’estadi. c) Esmerçar temps en feines inútils m’esvera profundament. d) Resulta interessant assistir a les exposicions orals. e) Assistir a homenatges de jubilació fa pensar en la rapidesa amb què el temps s’escola. f) És impossible no reconèixer-li el mèrit que té. g) M’agrada que tothom es trobi bé a casa. h) Escoltar dues hores en Pep no es fa pesat perquè té el do de la paraula. i) Els qui siguin més assenyats no seguiran les consignes dels més esvalotats.

11. Resposta model: a) Els qui tinguin menys de 18 anys d) perdre temps en aquest assumpte b) que ningú tingui la intenció de fer-hi res e) ser-hi o no c) Superar aquesta fita f) que tot surti bé

12. a) Que arribis sempre tard i que a més no et disculpis em posa dels nervis. b) Jugarem tots el partit d’homenatge a l’entrenador. c) Ens agrada molt que surtis amb un noi tan honest. d) Em fa por que no te’n surtis tot sol. e) M’interessa molt el joc d’estratègia que has muntat. f) Fer una dieta equilibrada que asseguri el benestar de la família és un repte per a la població. g) La sessió de cinema a la qual vam assistir ha deixat tothom interessat en el tema. h) No m’agrada l’uniforme del setè de cavalleria dels USA que tant hem vist a les pel·lícules. i) (Jo) Exigeixo que arribis amb tota puntualitat. j) No van ser gaire amables, en Joan i la Sílvia. k) M’interessa massa el teu germà. l) (Jo) Sóc capaç de defensar-te.

13. Ha de ser: que l’aigua de la pluja només caigui de dalt a baix; retorna: tot; és: el nostre pas per la terra; hem d’acollir: nosaltres; sigui: tota esperança; envaeix: l’aigua; podrirà: l’aigua; prem: l’asfalt; omplim: nosaltres; retorna: tot; vam aprendre: nosaltres. Xiscla: la corda; percudiu: vosaltres; congria: el so opac; desvetlla: la immòbil assemblea; branda: ningú; aixeco: jo; contemplen: els ocellots; vinc: jo; sedegen: els mots.

pàgina 128

14. En funció transitiva: sé, ha destruït, camino, sé, ha destruït. En funció intransitiva: clama, responc, ha passat, somric, ha vessat. 18. a) amagar: transitiu / amagar-se: intransitiu b) trobar: transitiu / trobar-se: intransitiu c) recordar: transitiu / recordar-se: intransitiu

pàgina 130

20. a) en Joan, b) la veu de la Carme, c) el pastís de xocolata, d) la Laia, e) el camí de tornada.

23. a) no, no, sí; b) sí, no, no; c) no, sí, no; d) sí, sí, no. 24. a) subjecte, b) subjecte, c) altres, d) subjecte, e) CD, f) altres, g) CD, h) subjecte, i) CD, j) altres, k) subjecte, l) subjecte.

pàgina 131

25. Resposta model: a) El metge visita el pacient. f) La crisi afecta els treballadors. b) El pare vigila el fill petit. g) La tempesta arreplegà els transeünts. c) La societat no empara els marginats. h) El professor suspengué tots els alumnes. d) L’empresa no assegura els joves. i) Les autoritats alertaren la població. e) La Clara estima el Manel. j) Uns malfactors segrestaren el fill de l’empresari.

26. a) La mestra (S) recull l’infant (CD): L’infant és recollit per la mestra. b) L’aviador (S) esfondrà les cases (CD): Les cases foren esfondrades per l’aviador. c) El públic (S) animà els participants (CD): Els participants van ser animats pel públic. d) L’infant (S) reclama atenció (CD): L’atenció és reclamada per l’infant.

27. a) Ho explico, l’explico, n’explico, les explico, ho explico, n’explico quatre. b) Va portar-ne moltes, va portar-lo, va portar-me, va portar-los, va portar-nos, va portar-ne. c) Recomana-ho, recomana’l, recomana-ho, us recomana, recomana’ls, recomana’n deu.

28. a) Va citar en Marc i l’Anna per esbroncar-los. b) He comprat unes cireres precioses i ja no en queda cap. c) Si no vols aconsellar els teus fills, no ho facis. d) Va obtenir la titulació i, tot seguit, va penjar-la a la paret. e) He quedat amb les meves amigues però ja estic cansada d’esperar-les.

29. a) Els venedors de l’Eixample asseguren que no estafen els clients. b) He vist la Sílvia i li he dit que compri pa, mel i llaminadures. c) La companyia no assegura els joves d’entre 18 i 26 anys. d) En Miquel espera els amics a la cantonada.

pàgina 132

33. Els CI són: a) a l’avi, b) a la família, c) a la mare. pàgina 133 34. a) CI, b) CI, c) CD, d) CD, e) CI, f) CD, g) CI, h) CI, i) CI, j) CD, k) CI, l) CI.

35. Subjecte: subratllat. a) (Jo) Els (CI) trucaré (intr.). b) M‘(CD)apassiona (tr.) la pel·lícula. c) T’(CI) importa (intr.) molt la salut. d) (Ell) Ens (CI) telefonarà (intr.) avui mateix. e) M‘(CD)impressiona (tr.) molt aquest dibuix. f) (Ell) Ens (CD) estima (tr.) amb bogeria. g) T’(CD)horroritza (tr.) que tingui relacions. h) Els (CI) importa (intr.) molt que el producte tingui tirada.

36. a) Avui he vist l’àvia. f) La selectivitat preocupa els estudiants. b) Has trucat al teu oncle. g) No vigilis tant el teu germà. c) Porta els pantalons a la Clara. h) Dóna-ho a la canalla. d) La teva actitud satisfà els pares. i) Explica-ho als nois. e) Aquesta moda no agrada a la gent. j) Hem recuperat la nostra filla.

38. El CD és el que està entre claudàtors. El CI és el que va al darrere del CD. a) Li n'escric / Li ho escric / Li n’escric tres / Li ho escric. b) Els les torno / Els els torno / Els ho torno / Els en torno. c) Dóna-li-ho / Dóna-li'n tres / Dóna-li-ho / Dóna-li'n. d) Envia'ls-el / Envia'ls-les / Envia'ls-ho / Envia'ls-en.

39. El CD és el que està entre claudàtors. El CI és el que va al darrere del CD. a) Els hi va portar / Les hi va portar / L'hi va portar / La hi va portar. b) Envia-l'hi / Envia-la-hi / Envia'ls-hi / Envia-les-hi.

pàgina 135

43. a) Confio que... b) La consigna consisteix a... c) No s’adona que... d) Pensa a...

44. a) CR, b) CD, c) CD, d) CD, e) CR, f) CR, g) CR, h) CD.

pàgina 137

46. a) És difícil de creure (Atr) però espera tranquil·la (CPred) la notícia del desnonament. b) És alt i fort (Atr) però roman palplantat (CPred) en qualsevol ocasió. c) Dorm neguitosa (CPred) tota la nit. Crec que està molt nerviosa (Atr). d) Viu feliç (CPred) i sempre menja content (CPred). L’hem trobat molt rejovenit (CPred). e) És bo (Atr) que li agradin les coses salades (CPred). f) En sentir el comentari els mirà astorat (CPred). No pensava que el podrien tractar d’usurer (CPred). g) Era intel·ligent (Atr) però es posà malalt (CPred) i restà ancorat (CPred) en el temps. h) L’han elegit consellera (CPred) i n’està encantada (Atr).

pàgina 139

52. a) Sóc a casa (lloc) i no sortiré fins al vespre (temps). b) Treballo molt (quantitat) amb l’ordinador del pare (instrument). c) Anirem a Blanes (lloc) quan arribi el bon temps (temps). d) Van marxar abans (temps) amb moltes presses (mode) per no trobar-se amb en Xesc (finalitat). e) Si no treus bones notes (condició), els pares no et compraran la moto quan acabi el curs (temps). f) Treballa poc, malament i amb pocs resultats (mode). g) A causa de la pluja (causa), ahir (temps) no vam poder marxar a la muntanya (lloc). h) T’escolta amb atenció (mode) amb el fi d’entretenir-te (finalitat). i) Resol l’enigma sense esma (mode) perquè ja se’l coneix (causa). j) Malgrat la informació incorrecta que els van donar (concessió), van poder arribar a bon port (mode). k) Com que els pisos són tan cars (causa), en llogarem un fins que tinguem prou diners per a l’entrada (temps). l) Treballa molt per aconseguir el càrrec que desitja (finalitat).

pàgina 140

58. Subjecte / CD a) S, b) S, c) CD, d) S, e) S, f) S, g) CD, h) CD, i) S, j) S. CD / CI a) CI, b) CI, c) CI, d) CD, e) CD, f) CI, g) CI, h) CD i) CD, j) CI. CD / CI a) CD, b) CD, c) a - CI, d) a - CI, e) CD, f) a - CI. CD / CR a) CD, b) CR, c) CR, d) CD, e) CD, f) CD, g) CR, h) CR, i) CR, j) CR.

pàgina 141

59. –T’equivoques. Guarini és incapaç d’estimar (CAdj). Realment ell no desitja trobar Laura sinó continuar-la cercant. Quan la troba (CC Temps), ja ho veus, la (CD) destrueix. –No, no ho (CD) has entès, Albert (S). La seva vida només depèn de Laura (CR). És ella (S) que no el comprèn (Atr)... –Sí, sí, depèn d’un esguard violeta (CR)... Molt poètica, tu! Però no deixa que els ulls de Laura mirin res que no sigui la seva imatge. Vols que et (CI) digui la veritat? Guarini, el teu Guarini, em sembla francament detestable (Atr). –Per què? –A mesura que coneix Laura (CC Temps), a mesura que s’hi relaciona, se li fa més llunyana. Està enamorat d’una sensació, no d’una persona (CAdj). –D’una sensació que li provocà Laura (CN). –Mira, el teu Guarini l’únic que el (CD) preocupa és ell mateix, el seu egoisme, al qual restarà justament fidel (CPred) matant Laura. L’únic compromís que respecta és el que ha contret amb ell mateix (CR), amb la seva imaginació (CR), durant els mesos que l’ (CD) ha esperada. Laura no és sinó un reflex de Guarini, un objecte fabri49 cat per ell, una nina de conte de fades, una santeta de guix, és igual (Atr). La (CD) pot adorar, venerar, però no estimar. L’amor és acceptació, comprensió (Atr), no ho creus...? I el teu Guarini és incapaç de comprendre, d’acceptar (CAdj). Per això, adonant-se de la seva impossibilitat (CR), destrueix. Així, quedant-se un altre cop sol (CPred), sense que ningú el (CD) molesti, podrà dedicar-se a viure pendent d’ell mateix, dels seus antulls i les seves obsessions (CR). –Guarini mata per conservar un record intacte, per no corrompre’l. (CC Finalitat) –No ho creguis. Un record és fàcilment manipulable (Atr). I el que recordarà Guarini (Atr) no és la vertadera Laura (S), sinó la seva, la que s’inventà ell, la de Petrarca... –Doncs, això en fa un ésser fort, d’una fortalesa excepcional. –Tot el contrari. El que ens mostra (S) és la seva debilitat (Atr). No s’atreveix a enfrontar-se amb Laura, ni amb els altres, ni amb la soledat (CR). –Doncs jo penso que es necessita ser molt fort per a matar aquell a qui s’estima (CD). –No ho (CD) entens, Clara; Guarini no estima. –Ell ho dóna tot per Laura. No em negaràs que poca gent és capaç de la seva adoració (CAdj). És natural que, a canvi, demani també amor (CD). –Amor...? Bé, deixem-ho córrer... No entenc per què t’entestes a mitificar Guarini (CR). No ha d’anar a la presó (CC Lloc), molt bé, sinó a un hospital...

pàgina 158

17. Davant del verb: a) La hi torno. Els hi torno. Els les torno. L’hi torno. b) Li’n dóna. La hi dóna. Li ho dóna. Els hi dóna. c) Els hi recordo. La hi recordo. L‘hi recordo. Les hi recordo. d) L‘hi agafa. Li n’agafa. La hi agafa. Li ho agafa. Darrere del verb: a) Explica-la-hi. Explica’ls-hi. Explica-les-hi. Explica-l’hi. b) Ensenya-la-hi. Ensenya’ls-hi. Ensenya-li’n. Ensenya-li-ho. c) Porteu-la-hi. Porteu-los-hi. Porteu-l’hi. Porteu-les hi. d) Va recomanar-li’n. Va recomanar-li’n deu. Va recomanar-los-hi. Va recomanar-les-hi. 18. a) porta’ls-hi, b) li ho diràs?, c) les hi portaràs?, d) buscar-l’hi?, e) la hi, f) li’n busquis.

pàgina 159

19. a) els la porto; b) els n’escric; c) la hi resolc; d) els n’ofereixo; e) els ho has dut?; f) els les vaig lliurar.

21. d) Deixa els béns al fill.

22. a) els els, b) els en, c) els hi, d) els la, e) els ho.

pàgina 160

25. a) hi: CPred; b) ho: Atr; c) l': Atr; d) n': Atr; e) hi: CPred; f) Atr.
26. a) Em veig prima (CPred, hi) però em sento grassa (CPred, hi). He perdut el sentit comú. b) El meu cosí és el porter del Barça (Atr, l’). Ho sabies? c) Ja són les deu (Atr, les). Estàs més tranquil (Atr, ho) o encara et trobes tan nerviós (CPred, hi)? d) Marina, estàs gelosa (Atr, ho) i això és imperdonable (Atr, ho). No tens cap motiu cert. e) Es manté serena (CPred, hi) i calmada (CPred, hi). S’està fent gran. (CPred, n’) f) S’ha fet sòcia del Barça (CPred, n’). Ara tots som culés (Atr, ho)! g) La Cristina és la promesa del Marc (Atr, l’). Estan tan enamorats (Atr, ho)!

pàgina 166
 36. a) Era un dia d’estiu. No feia gaire que havia complert els dotze anys i ho (CD) celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en (CD) tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. El sol lluïa i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’(CI)explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l‘(CD) encalçava, i ens (CI) omplíem la pell d’escuma, saltant entre les ones. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més, perquè estava cansat i tenia la pell tota d’arrugues a causa del contacte perllongat amb l’aigua, vaig proposar-li (CI) de sortir. M‘(CD)instà a continuar amb els jocs, però vaig negar-m’hi (CR), perquè em sentia massa esgotat. b) Benvolgut Bliss. T‘(CI)escric aquestes ratlles per dir-te (CI), per darrera vegada, que vull que em (CI) tornis els meus diners, i vull que ho (CD) facis el primer de mes, i que me(CI)‘ls (CD) tornis tots. Si no els (CD) rebo, em disposo a fer alguna cosa sobre el tema, i ja pots suposar a què em refereixo. c) Els medicaments que havia de prendre d’ençà de la mort del marit la (CD) trastornaven. Feia coses lletges que no depenien de la pròpia voluntat. Va provar d’explicar-ho (CD) a les veïnes, però no l’(CD)entengueren. Deien que tot era culpa del vi. ¿El vi? Se n’(CR)hauria pogut riure, si no fos perquè havia perdut les rialles fe58 ia temps. Beure un tassonet de vi amb les menjades mai no l’(CD)afectà gens. El vi no era la causa de les seves desgràcies. Si de cas, n‘(CN) era el remei. Mai no pensà que la beguda fos una solució definitiva, ni que li (CI) servís per esborrar els fets passats. Res no pot canviar allò que ha succeït. No existeixen proeses capaces d’alterar la forma de les experiències viscudes. Ni els déus no ho (CD) aconseguirien. Havia de resignar-s’hi (CR), acostar el front, fer-se menuda. L’alcohol apaivagava la pena. Ho (CD) comprovà quan cada glopada allisava els soscaires de velles imatges. Els records eren com pedres pinyonenques. S’assemblaven als monòlits o a les pedres angulars, tots plens d’arestes. Calia llimar-ne (CN) els caires més vius, retallar-ne (CN) les vores. d) Una setmana abans havia mort la veïna del primer. Era una dona vídua que en Martí no coneixia gaire. Sempre havia provat de defugir-la (CD), quan es trobaven a l’escala. N’(CC)escapava perquè li (CI) hauria fet vergonya que els veïns veiessin que li (CI) dirigia la paraula. Tothom sabia que s’entenia amb l’oncle. Durant anys, fou un escàndol fins que la gent va acostumar-s’hi. (CR) Arribaren a acceptar-ho (CD) com un fet natural i ni en (CR) parlaven. De tant en tant algú en (CN) feia un acudit de mal gust. La majoria ho (CD) deixava córrer. «Si haguéssim de treure els pedaços bruts de tothom –remugava na Rosa, quan la portera li’n (CI+CR) parlava–, seria per com pixar-se de riure.» 37. l’hi / la hi a) l’hi, b) la hi, c) la hi, d) l’hi. li’n / n’hi a) li’n, b) li’n, c) n’hi, d) n’hi. s’ho / l’hi / li ho a) s‘ho, b) l’hi, c) li ho, d) l’hi.
pàgina 167
38. a) la hi, b) els hi, c) la’n, d) se’n, e) els en, f) l’hi, g) els hi, h) n’hi, i) la hi, j) n’hi, k) l’en, l) se’n, m) li ho, n) n’hi, o) n’hi, p) les en.

39. a) Sempre fan el que volen. Els ho he dit moltes vegades però no se n’adonen. b) Si la Lluïsa no et vol tornar l’estoig, pren-l’hi. c) Va caure l’anell a la pica i no vaig poder treure-l’en. d) Necessiten els documents amb urgència. Porta‘ls-els tan aviat com puguis. e) Se sent desesperançat i jo també m’hi sento. f) Em pensava que els meus fills serien a casa però no els hi he trobat. g) Sempre deixa el plat a taula i no el retira mai. S’hi hauria d’acostumar. h) Ell no ha comès cap infracció, jo en sóc testimoni. i) Els he comprat unes sabatilles. Havent sopat els les donarem. j) Mirin, nosaltres no hem estat, jo els ho asseguro. k) La direcció del centre no funciona i tots en patim les conseqüències. l) Coneixem la seva situació i ens en fem càrrec.

40. a) Abans tenia les idees molt clares. Ara ja no les (CD) hi (CPred) tinc. b) Si treballes amb el pare, no te’n (CR) penediràs. c) Té dubtes existencials i jo no els (CD) hi (CI) puc treure. d) Si no tens diners, no li’n (CI + CD) donis. Ja s’espavilarà. e) Em pensava que el veuria al teatre però no l’hi (CD + CC) he trobat. f) Estic acabant els exercicis, només me‘n (CD) falten tres. g) Volia ser el representant de la secció però no me n’(CD + CPred)han elegit. h) No té gaire alegria últimament. A veure si pots donar-li’n (CI + CD) una mica. i) No li (CI) podem donar el càrrec. No n‘(CAdj)és digne. j) Vol expressar les seves últimes voluntats i el notari les hi (CD + CI) redacta amb cura.

diumenge, 2 d’abril de 2017

Ciceró

Correcció exercicis de SINTAXI

Tema 5. SINTAXI: LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Correcció

pàgina 121
1. a) L’afer urgent que tenim entre mans (S) necessita una anàlisi detallada (P).
b) Tots (S) assenyalaven l’intrús que entrà per la porta lateral (P).
c) Les pintures exposades a la sala (S) es troben en un estat de deteriorament (P).
d) Nosaltres (S) Creiem que la solució no és a les nostres mans (P).
e) Els vidres amb dibuixos de gebre (S) agraden molt a la mainada (P).
2. a) Els adolescents emprenedors (CN) // escriuen atents (CV) el llibre del temps (CN).
b) Els científics de la NASA (CN) // són lluny de comprovar-ne la hipòtesi (CAdv).
c) (Jo) // Tinc un calaix ple de records (CAdj) que no vull donar a ningú (CV).
d) El pare i la mare de la Marta (CN) // llegien junts (CV) les ressenyes de la tesi (CV).
e) Els companys del meu germà (CN) // són capaços de sublevar la classe (CAdj).
f) El conflicte entre tots dos (CN) // és impossible de resoldre (CAdj).
g) El repartidor de diaris (CN) que anava cap al quiosc (CN) // passà per casualitat (CV) per la rectoria (CV)
xiulant La Internacional (CV).
3. El camí del cementiri (CN) era ple de fang (CAdj). El fill del del bar, que era un dels que carregava la caixa (CN), va
relliscar i va anar de poc que no acabessin tots per terra (CV). Els camps dormien i les muntanyes del fons (CN) jugaven
a fet i amagar (CV) amb la boira (CV).
Plovia mansament (CV), com si cada gota fos un cavall cansat (CN), i plovia mansament també (CV) en els ulls de
la majoria de la gent del poble (CN). El que era evident (CV) és que, la senyora Enriqueta, tothom se l’estimava. Quan
l’enterramorts va colgar el forat (CV), la mare va deixar-hi un ram de flors (CN) i em va semblar que les flors em miraven
i em (CV) deien: «T’esperem, Joan.» Allò em va torbar vivament (CV) i mentre tornàvem cap a casa em vaig
agafar fort (CV) de la mà de l’oncle Bernat. (CN)
pàgina 124
4. a) Tots (pronom indefinit) fem el que podem i, per tant, ningú (pronom indefinit) no ens pot dir res.
b) El verd (adjectiu) dels camps a la primavera commou els vilatans.
c) Vosaltres (pronom personal) aneu tirant, els altres (pronom indefinit) s’hi afegiran després.
d) Cantar (infinitiu) és difícil però cantar i ballar (infinitiu) suposa el domini de dues tècniques.
e) L’ahir (adverbi) explica el que som i el demà (adverbi) ens obre noves perspectives.
f) La «de» (preposició) no s’apostrofa davant de hac aspirada.
6. a) La solució dels problemes que tenim no és gaire encoratjadora.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: problemes, CN de problemes: que tenim).
b) L’exposició de pintures paleolítiques ofereix un caràcter testimonial.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: pintures, CN de pintures: paleolítiques).
c) L’arròs amb bacallà esqueixat ha de coure poc temps.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: bacallà, CN de bacallà: esqueixat).
d) Els amics d’en Pep i la Laia tenen un encant especial.
Estructura: Det + Nucli + CN (dos SN coordinats: en Pep i la Laia).
e) La gent que s’estressa i que viu sense temps presenta a la llarga ansietat i depressió.
Estructura: Det + Nucli + CN (dues oracions coordinades: s’estressa i viu sense temps, nucli de la primera
oració: s’estressa, nucli de la segona oració: viu, CV de la segona oració: sense temps).
8. a) Complementa víctima. b) Complementa agressió.
9. a) nosaltres, ells. e) tu, la discoteca.
b) jo, jo, ells. f) fer les coses amb temps, fer les coses amb temps.
c) nosaltres, treballar en una ONG. g) jo, els resultats.
d) jo, l’examen.
pàgina 125
10. a) Reciclar paper és una tasca ecològica en la qual tots hem de col·laborar.
b) Els qui no tinguin entrada per veure el concert podran visionar-lo en les pantalles situades fora de l’estadi.
c) Esmerçar temps en feines inútils m’esvera profundament.
d) Resulta interessant assistir a les exposicions orals.
e) Assistir a homenatges de jubilació fa pensar en la rapidesa amb què el temps s’escola.
f) És impossible no reconèixer-li el mèrit que té.
g) M’agrada que tothom es trobi bé a casa.
h) Escoltar dues hores en Pep no es fa pesat perquè té el do de la paraula.
i) Els qui siguin més assenyats no seguiran les consignes dels més esvalotats.
11. Resposta model:
a) Els qui tinguin menys de 18 anys d) perdre temps en aquest assumpte
b) que ningú tingui la intenció de fer-hi res e) ser-hi o no
c) Superar aquesta fita f) que tot surti bé
12. a) Que arribis sempre tard i que a més no et disculpis em posa dels nervis.
b) Jugarem tots el partit d’homenatge a l’entrenador.
c) Ens agrada molt que surtis amb un noi tan honest.
d) Em fa por que no te’n surtis tot sol.
e) M’interessa molt el joc d’estratègia que has muntat.
f) Fer una dieta equilibrada que asseguri el benestar de la família és un repte per a la població.
g) La sessió de cinema a la qual vam assistir ha deixat tothom interessat en el tema.
h) No m’agrada l’uniforme del setè de cavalleria dels USA que tant hem vist a les pel·lícules.
i) (Jo) Exigeixo que arribis amb tota puntualitat.
j) No van ser gaire amables, en Joan i la Sílvia.
k) M’interessa massa el teu germà.
l) (Jo) Sóc capaç de defensar-te.
13. Ha de ser: que l’aigua de la pluja només caigui de dalt a baix; retorna: tot; és: el nostre pas per la terra;
hem d’acollir: nosaltres; sigui: tota esperança; envaeix: l’aigua; podrirà: l’aigua; prem: l’asfalt; omplim: nosaltres;
retorna: tot; vam aprendre: nosaltres. Xiscla: la corda; percudiu: vosaltres; congria: el so opac; desvetlla: la
immòbil assemblea; branda: ningú; aixeco: jo; contemplen: els ocellots; vinc: jo; sedegen: els mots.
pàgina 128
14. En funció transitiva: sé, ha destruït, camino, sé, ha destruït. En funció intransitiva: clama, responc, ha passat,
somric, ha vessat.
18. a) amagar: transitiu / amagar-se: intransitiu
b) trobar: transitiu / trobar-se: intransitiu
c) recordar: transitiu / recordar-se: intransitiu
pàgina 130
20. a) en Joan, b) la veu de la Carme, c) el pastís de xocolata, d) la Laia, e) el camí de tornada.
23. a) no, no, sí; b) sí, no, no; c) no, sí, no; d) sí, sí, no.
24. a) subjecte, b) subjecte, c) altres, d) subjecte, e) CD, f) altres, g) CD, h) subjecte, i) CD, j) altres, k) subjecte, l) subjecte.
pàgina 131
25. Resposta model:
a) El metge visita el pacient. f) La crisi afecta els treballadors.
b) El pare vigila el fill petit. g) La tempesta arreplegà els transeünts.
c) La societat no empara els marginats. h) El professor suspengué tots els alumnes.
d) L’empresa no assegura els joves. i) Les autoritats alertaren la població.
e) La Clara estima el Manel. j) Uns malfactors segrestaren el fill de l’empresari.
26. a) La mestra (S) recull l’infant (CD): L’infant és recollit per la mestra.
b) L’aviador (S) esfondrà les cases (CD): Les cases foren esfondrades per l’aviador.
c) El públic (S) animà els participants (CD): Els participants van ser animats pel públic.
d) L’infant (S) reclama atenció (CD): L’atenció és reclamada per l’infant.
27. a) Ho explico, l’explico, n’explico, les explico, ho explico, n’explico quatre.
b) Va portar-ne moltes, va portar-lo, va portar-me, va portar-los, va portar-nos, va portar-ne.
c) Recomana-ho, recomana’l, recomana-ho, us recomana, recomana’ls, recomana’n deu.
28. a) Va citar en Marc i l’Anna per esbroncar-los.
b) He comprat unes cireres precioses i ja no en queda cap.
c) Si no vols aconsellar els teus fills, no ho facis.
d) Va obtenir la titulació i, tot seguit, va penjar-la a la paret.
e) He quedat amb les meves amigues però ja estic cansada d’esperar-les.
29. a) Els venedors de l’Eixample asseguren que no estafen els clients.
b) He vist la Sílvia i li he dit que compri pa, mel i llaminadures.
c) La companyia no assegura els joves d’entre 18 i 26 anys.
d) En Miquel espera els amics a la cantonada.
pàgina 132
33. Els CI són: a) a l’avi, b) a la família, c) a la mare.
pàgina 133
34. a) CI, b) CI, c) CD, d) CD, e) CI, f) CD, g) CI, h) CI, i) CI, j) CD, k) CI, l) CI.
35. Subjecte: subratllat.
a) (Jo) Els (CI) trucaré (intr.).
b) M‘(CD)apassiona (tr.) la pel·lícula.
c) T’(CI) importa (intr.) molt la salut.
d) (Ell) Ens (CI) telefonarà (intr.) avui mateix.
e) M‘(CD)impressiona (tr.) molt aquest dibuix.
f) (Ell) Ens (CD) estima (tr.) amb bogeria.
g) T’(CD)horroritza (tr.) que tingui relacions.
h) Els (CI) importa (intr.) molt que el producte tingui tirada.
36. a) Avui he vist l’àvia. f) La selectivitat preocupa els estudiants.
b) Has trucat al teu oncle. g) No vigilis tant el teu germà.
c) Porta els pantalons a la Clara. h) Dóna-ho a la canalla.
d) La teva actitud satisfà els pares. i) Explica-ho als nois.
e) Aquesta moda no agrada a la gent. j) Hem recuperat la nostra filla.
38. El CD és el que està entre claudàtors. El CI és el que va al darrere del CD.
a) Li n'escric / Li ho escric / Li n’escric tres / Li ho escric.
b) Els les torno / Els els torno / Els ho torno / Els en torno.
c) Dóna-li-ho / Dóna-li'n tres / Dóna-li-ho / Dóna-li'n.
d) Envia'ls-el / Envia'ls-les / Envia'ls-ho / Envia'ls-en.
39. El CD és el que està entre claudàtors. El CI és el que va al darrere del CD.
a) Els hi va portar / Les hi va portar / L'hi va portar / La hi va portar.
b) Envia-l'hi / Envia-la-hi / Envia'ls-hi / Envia-les-hi.
pàgina 135
43. a) Confio que...
b) La consigna consisteix a...
c) No s’adona que...
d) Pensa a...
44. a) CR, b) CD, c) CD, d) CD, e) CR, f) CR, g) CR, h) CD.
pàgina 137
46. a) És difícil de creure (Atr) però espera tranquil·la (CPred) la notícia del desnonament.
b) És alt i fort (Atr) però roman palplantat (CPred) en qualsevol ocasió.
c) Dorm neguitosa (CPred) tota la nit. Crec que està molt nerviosa (Atr).
d) Viu feliç (CPred) i sempre menja content (CPred). L’hem trobat molt rejovenit (CPred).
e) És bo (Atr) que li agradin les coses salades (CPred).
f) En sentir el comentari els mirà astorat (CPred). No pensava que el podrien tractar d’usurer (CPred).
g) Era intel·ligent (Atr) però es posà malalt (CPred) i restà ancorat (CPred) en el temps.
h) L’han elegit consellera (CPred) i n’està encantada (Atr).
pàgina 139
52. a) Sóc a casa (lloc) i no sortiré fins al vespre (temps).
b) Treballo molt (quantitat) amb l’ordinador del pare (instrument).
c) Anirem a Blanes (lloc) quan arribi el bon temps (temps).
d) Van marxar abans (temps) amb moltes presses (mode) per no trobar-se amb en Xesc (finalitat).
e) Si no treus bones notes (condició), els pares no et compraran la moto quan acabi el curs (temps).
f) Treballa poc, malament i amb pocs resultats (mode).
g) A causa de la pluja (causa), ahir (temps) no vam poder marxar a la muntanya (lloc).
h) T’escolta amb atenció (mode) amb el fi d’entretenir-te (finalitat).
i) Resol l’enigma sense esma (mode) perquè ja se’l coneix (causa).
j) Malgrat la informació incorrecta que els van donar (concessió), van poder arribar a bon port (mode).
k) Com que els pisos són tan cars (causa), en llogarem un fins que tinguem prou diners per a l’entrada (temps).
l) Treballa molt per aconseguir el càrrec que desitja (finalitat).
pàgina 140
58. Subjecte / CD
a) S, b) S, c) CD, d) S, e) S, f) S, g) CD, h) CD, i) S, j) S.
CD / CI
a) CI, b) CI, c) CI, d) CD, e) CD, f) CI, g) CI, h) CD i) CD, j) CI.
CD / CI
a) CD, b) CD, c) a - CI, d) a - CI, e) CD, f) a - CI.
CD / CR
a) CD, b) CR, c) CR, d) CD, e) CD, f) CD, g) CR, h) CR, i) CR, j) CR.
pàgina 141
59. –T’equivoques. Guarini és incapaç d’estimar (CAdj). Realment ell no desitja trobar Laura sinó continuar-la cercant.
Quan la troba (CC Temps), ja ho veus, la (CD) destrueix.
–No, no ho (CD) has entès, Albert (S). La seva vida només depèn de Laura (CR). És ella (S) que no el comprèn
(Atr)...
–Sí, sí, depèn d’un esguard violeta (CR)... Molt poètica, tu! Però no deixa que els ulls de Laura mirin res que no
sigui la seva imatge. Vols que et (CI) digui la veritat? Guarini, el teu Guarini, em sembla francament detestable
(Atr).
–Per què?
–A mesura que coneix Laura (CC Temps), a mesura que s’hi relaciona, se li fa més llunyana. Està enamorat
d’una sensació, no d’una persona (CAdj).
–D’una sensació que li provocà Laura (CN).
–Mira, el teu Guarini l’únic que el (CD) preocupa és ell mateix, el seu egoisme, al qual restarà justament fidel
(CPred) matant Laura. L’únic compromís que respecta és el que ha contret amb ell mateix (CR), amb la seva imaginació
(CR), durant els mesos que l’ (CD) ha esperada. Laura no és sinó un reflex de Guarini, un objecte fabri49
cat per ell, una nina de conte de fades, una santeta de guix, és igual (Atr). La (CD) pot adorar, venerar, però no
estimar. L’amor és acceptació, comprensió (Atr), no ho creus...? I el teu Guarini és incapaç de comprendre, d’acceptar
(CAdj). Per això, adonant-se de la seva impossibilitat (CR), destrueix. Així, quedant-se un altre cop sol
(CPred), sense que ningú el (CD) molesti, podrà dedicar-se a viure pendent d’ell mateix, dels seus antulls i les
seves obsessions (CR).
–Guarini mata per conservar un record intacte, per no corrompre’l. (CC Finalitat)
–No ho creguis. Un record és fàcilment manipulable (Atr). I el que recordarà Guarini (Atr) no és la vertadera Laura
(S), sinó la seva, la que s’inventà ell, la de Petrarca...
–Doncs, això en fa un ésser fort, d’una fortalesa excepcional.
–Tot el contrari. El que ens mostra (S) és la seva debilitat (Atr). No s’atreveix a enfrontar-se amb Laura, ni amb
els altres, ni amb la soledat (CR).
–Doncs jo penso que es necessita ser molt fort per a matar aquell a qui s’estima (CD).
–No ho (CD) entens, Clara; Guarini no estima.
–Ell ho dóna tot per Laura. No em negaràs que poca gent és capaç de la seva adoració (CAdj). És natural que, a
canvi, demani també amor (CD).
–Amor...? Bé, deixem-ho córrer... No entenc per què t’entestes a mitificar Guarini (CR). No ha d’anar a la presó
(CC Lloc), molt bé, sinó a un hospital...

dissabte, 25 de febrer de 2017

Correcció 2n trimestre/ Morfosintaxi

CORRECCIÓ 2n trimestre/ Morfosintaxi
pàgina 60
1. a) capitana: sufixos específics.
b) euga: arrels diferents.
c) filla: formació bàsica.
d) psicòloga: sufixos específics.
e) guilla: el masculí guillot es forma a partir del femení.
f) óssa: canvis en la consonant, duplica essa.
g) ministra: canvis en la vocal e _ a.
h) pensionista: invariable; terminació -ista.
2. a) La bibliotecària i l’alcaldessa són òrfenes de mare.
b) L’euga de la neboda de la princesa ha estat campiona.
c) La sacerdotessa de l’emperadriu és enemiga de la pagesa de la reina.
d) La sogra de l’arquitecta va ajudar a néixer la poltra de la monja.
e) L’Agustina és padrina de la nora de la parricida.
f) L’àvia de la diputada s’ha fet pelegrina i ha adoptat na Clementina com a pupil·la.
g) La baronessa i la comtessa de la tsarina es troben sovint a la consulta de la psiquiatra.
h) L’amiga de la serva és boletaire major de la marquesa.
3. a) L’hereu de cal Mateu és cosí meu. f) El déu es convertí en merlot.
b) El didot de can Joliu és fadrí. g) El meu gendre és jueu.
c) El metge diagnostica un virus a l’amo. h) Des que l’amo morí, és vídua.
d) El lleó és més sociable que el tigre. i) El pare del cantaire és oftalmòleg.
e) El meu cunyat és amic d’un biòleg eminent. j) El jutge condemnà el jurista per prevaricació.
4. a) una editorial, b) la salut, c) el delta, d) el fi, e) el còlera, f) un canalla, g) la fi, h) la canal, i) l’ordre (masc.), j) el son.
5. a) un titella infantívol h) un interviu multitudinari o) una anàlisi clínica
b) els llegums cuits i) un compte bancari p) un costum pagesívol
c) una disfressa enginyosa j) una olor estranya q) una dita antiga
d) un avantatge extraordinari k) una esplendor enlluernadora r) una allau gegantina
e) un corrent cabalós l) una dent corcada s) una resplendor apoteòsica
f) un pendent escarpat m) un deute aclaparador t) el marge esquerre
g) un senyal vermell n) una remor sorda u) els espinacs congelats
pàgina 61
6. a) el canal, uns avantatges. e) el coma, un senyal. i) la síndrome, la sida.
b) el costum, els llums. f) el pendent, la vall, una aroma. j) la fi, la desfilada, les disfresses.
c) les postres, el son. g) la resplendor, la llum, la canalla.
d) la salut, una oïda h) unes anàlisis, el pols.
7. a) enllaços (acabats en ç _ -os); b) arbusts/os (acabats en -st, doble plural -s / -os); c) dimecres (invariable);
d) problemes (formació bàsica, -a àtona _ -es); aeroplans (acabats en vocal tònica _ -ns); triomfs (forma bàsica
+ -s); oboès (excepció vocal tònica -ns); guix (acabats en -x _ -os); permís (acabats en -s _ -os).
8. a) pasqües, arrugues, casaques, àligues, places, oques, amigues, platges, franges, aigües, llegües, taronges,
espigues, alforges, èpoques.
b) peça, pluja, raça, eruga, llengua, truja, esperança, estaca, boca, figa, petja, esponja, maça, hamaca, traça.
Canvis: ca _ ques, ça _ ces, ja _ ges, ga _ gues, qua _ qües, gua _ gües (i al revés).
9. usos, tornavisos, interessos, arrossos, barnussos, matisos, congressos, gossos, nusos, passadissos, esbossos,
2
països, paradisos, mesos, embarassos, marquesos, esposos, nassos, tapissos.
10. -os: avenços, esqueixos, crucifixos, embruixos, braços, despatxos, guixos, cartutxos, peixos, fluxos; -s/-os:
safareigs/jos, imposts/os, trepigs/tjos, cascs/os, contrasts/os, pretexts/os, arbusts/os, raigs/jos, texts/os.
11. canapès, mercès, vostès, comitès, bambús, menús, cautxús, tabús, dominós.
12. a) dúplexs; b) reforços, polls; c) solucions, diagrames, planes; d) imposts/os, aigües; e) granges, linxs; f) destins,
falcons; g) drogues, escissions, famílies; h) sinagogues, sermons, religions; i) estoigs/tjos, llapis, despatxos;
j) cròniques, esperances
pàgina 62
13. a) equació, fatiga; b) peix, llaç, túnica; c) tauró, gorja; d) huracà, erosió; e) missió, raça; f) avenç, operació, pulmó;
g) degà, pròrroga; h) lliçó, traïció; i) poll, cabell; j) emissió, gas.
14. instantani, instantània, instantanis, instantànies; italià, italiana, italians, italianes; gandul, gandula, ganduls,
gandules; aprensiu, aprensiva, aprensius, aprensives; embriac, embriaga, embriacs, embriagues; tenaç, tenaç,
tenaços, tenaces; exacte, exacta, exactes, exactes; honest, honesta, honests/os, honestes; boig, boja,
boigs/jos, boges; ortodox, ortodoxa, ortodoxos, ortodoxes.
15. Una terminació: amable, amables; brillant, brillants; jove, joves; carnal, carnals; rosa, roses; papallonejant,
papallonejants; perceptible, perceptibles; cordial, cordials; persistent, persistents; decent, decents; fàcil, fàcils.
Dues terminacions: agitat, agitada, agitats, agitades; cortès, cortesa, cortesos, corteses; discret, discreta,
discrets, discretes; rodó, rodona, rodons, rodones; blanc, blanca, blancs, blanques; preciós, preciosa, preciosos,
precioses; blanc, blanca, blancs, blanques; propi, pròpia, propis, pròpies; negre, negra, negres, negres; lluminós,
lluminosa, lluminosos, lluminoses; nacrat, nacrada, nacrats, nacrades; tebi, tèbia, tebis, tèbies; bonic, bonica, bonics,
boniques; expressiu, expressiva, expressius, expressives; pigallat, pigallada, pigallats, pigallades; bru, bruna,
bruns, brunes; encantat, encantada, encantats, encantades; dolç, dolça, dolços, dolces; fet, feta, fets, fetes.
16. a) ferri, fèrria, ferris, fèrries; b) diví, divina, divins, divines; c) obscè, obscena, obscens, obscenes; d) tebi, tèbia, tebis,
tèbies; e) forà, forana, forans, foranes; f) femení, femenina, femenins, femenines; g) soci, sòcia, socis, sòcies; h) ossi,
òssia, ossis, òssies; i) continu, contínua, continus, contínues; j) mitjà, mitjana, mitjans, mitjanes; k) ambigu, ambigua,
ambigus, ambigües; l) ardu, àrdua, ardus, àrdues; m) roí, roïna, roïns, roïnes; n) geògraf, geògrafa, geògrafs, geògrafes;
o) tardà, tardana, tardans, tardanes; p) genuí, genuïna, genuïns, genuïnes.
17. a) uns luxes burgesos; b) uns sopars estantissos; c) uns sous escassos; d) uns professionals seriosos; e) uns
fills agradosos; f) uns aparells postissos; g) uns llits llevadissos; h) uns alumnes malaltissos; i) uns caminars
indecisos; j) uns veïns airosos.
3
18. cortès, cortesa, cortesos, corteses; suís, suïssa, suïssos, suïsses; massís, massissa, massissos, massisses; xamós, xamosa, xamosos, xamoses; las, lassa, lassos, lasses; ansiós, ansiosa, ansiosos, ansioses; ros, rossa, rossos, rosses; rus, russa, russos, russes; gros, grossa, grossos, grosses; il·lús, il·lusa, il·lusos, il·luses; gris, grisa, grisos, grises; precís, precisa, precisos, precises; esponjós, esponjosa, esponjosos, esponjoses; gras, grassa, grassos, grasses; boirós, boirosa, boirosos, boiroses; plegadís, plegadissa, plegadissos, plegadisses; avariciós, avariciosa, avariciosos, avaricioses; difús, difusa, difusos, difuses; castís, castissa, castissos, castisses; mestís, mestissa, mestissos, mestisses.
pàgina 63
19. a) uns camins angosts/os; b) uns problemes complexos; c) uns exàmens extensos; d) uns infants perplexos; e) uns riures dantescs/os; f) uns edificis annexos; g) uns tarannàs basts/os; h) uns posats adusts/os; i) uns actes reflexos; j) uns joves coixos; k) uns nois trists/os; l) uns nivells fluixos; m) uns poetes prolixos; n) uns amics molests/os; o) uns joves robusts/os; p) uns indrets foscs/os; q) uns camins adversos; r) uns somriures dolços; s) uns aires densos; t) uns accents circumflexos.
20. a) mal, tranquil, paral·lel; b) avar, rar, clar, bàrbar, car; c) atent, dolent, valent, opulent, calent, violent, suculent.
21. audaç, audaç, audaços, audaces; feliç, feliç, feliços, felices; atroç, atroç, atroços, atroces; tenaç, tenaç, tenaços, tenaces; precoç, precoç, precoços, precoces; veraç, veraç, veraços, veraces.
22. solemne, ferotge, jove, infame, simple, deforme, heretge, mediocre, bilingüe, rude, lliure.
23. a) pobre, pobra; b) culte, culta; c) enorme; d) docte, docta; e) còmode, còmoda; f) fúnebre; g) íntegre, íntegra; h) salvatge; i) directe, directa; j) pulcre, pulcra.
24. boig, boja, boigs/bojos, boges; lleig, lletja, lleigs/tjos, lletges; mig, mitja, mitjos, mitges; roig, roja, roigs/jos, roges.
25. a) erectes, erecta, erectes, erectes; b) andorrà, andorrana, andorrans, andorranes; c) feréstec, feréstega, feréstecs, feréstegues; d) esquerp, esquerpa, esquerps, esquerpes; e) dolç, dolça, dolços, dolces; f) obtús, obtusa, obtusos, obtuses; g) sagaç, sagaç, sagaços, sagaces; h) burlesc, burlesca, burlescs/os, burlesques; i) comú, comuna, comuns, comunes; j) recte, recta, rectes, rectes; k) ple, plena, plens, plenes; l) ateu, atea, ateus, atees; m) savi, sàvia, savis, sàvies; n) roí, roïna, roïns, roïnes; o) fluix, fluixa, fluixos, fluixes; p) destre, destra, destres, destres; q) fal·laç, fal·laç, fal·laços, fal·laces; r) abrupte, abrupta, abruptes, abruptes; s) procaç, procaç, procaços, procaces; t) sacre, sacra, sacres.
26. Els cavallers, deixant d’esguardar-les amb recances, foren presentats a les últimes joves dames. Les més empolainades potser, però també les més vulgars. Els saludaren amb uns somriures pàl·lids que harmonitzaven amb el seus rostres esblanqueïts, amb els nassos llargs i difícils i les mans místiques i displicents. Aquestes noies distingides i melancòliques, definitivament lletges, es deien... i eren d’unes famílies il·lustríssimes de les ciutats.
En alguns llocs de les desolades planúries aquells homes perversos estaven a l’aguait, amagats en uns caus com unes bèsties salvatges i amb els cors plens d’odi envers totes les races humanes, que els havien foragitat. Eren els últims que faltaven per augmentar les sensacions tètriques que produïen els erms, els vents glaçadors i els cels tenebrosos.
pàgina 67
27. M’hi va acompanyar un (D) home, el (D) fuster, del (D) poble veí. Abans va avisar-me: «Vostè, que ha visitat tants (D) pobles, estic segur que no n’ha vist mai un altre (Pr) com aquest (Pr).» No es veia ni una (D) casa. No es veia res (Pr). Ens vam aturar a la vora d’un (D) muret que feia una (D) gran rodona, molt (Adv) i molt (Adv) gran. Al (D) peu del (D) muret, a la (D) banda de fora, hi havia tous d’herba tendra i matolls de fonolls i més (Adv) fonolls.
Herba i fonolls estaven atapeïts de cargols bovers. I tot (Adv) el (D) dintre del (D) muret es veia ple de formes d’homes i de dones cobertes de llot. «Es rebolquen pel (D) llot nus de pèl a pèl.
4
Veu els (D) caps? Com que els (Pr) tenen tan (Adv) grossos és l’ (D) única cosa que el (D) llot no pot cobrir.» Damunt de la (D) gran rodona tancada pel (D) muret, segurament perquè el (D) llot no pogués vessar, es gronxava un (D) núvol ni massa (Adv) gran blanc ni massa (Adv) gris. I una mica (Adv) lluny, al (D) bell mig de la (D) gran rodona, s’alçava una (D) muntanyola de pendent suau sense mica de vegetació. El meu (D) acompanyant va dir: «Veu? Quan es
volen treure el (D) llot de sobre, així com en els altres (D) pobles els seus (D) habitants prenen el (D) sol, els (D) habitants d’aquest (D) poble pugen, patint i suant, a la (D) muntanyola, i dic patint i suant perquè rellisquen i rellisquen, i prenen la (D) pluja. Però baixen aviat; els (Pr) agrada massa (Adv) viure de nassos al (D) llot, hi juguen, se’n tiren grapats al (D) cap i a la (D) cara i són feliços així.» «I de què viuen?» «De cargols. Se‘ls (Pr) mengen amb banyes i tot, de viu en viu i sense dejunar.» «I com moren?» «No moren mai; el (D) llot els conserva i la (D)
carn de cargol els (Pr) fa la (D) pell llefiscosa. Si en pogués veure algun (Pr) de la vora, algun (Pr) que es volgués ensenyar i sortir del (D) llot, veuria que la (D) pell que els (Pr) cobreix és la (D) pell més (Adv) tibant del (D) món.» «I quan el (D) núvol se’n va, com es renten?» «El núvol no se’n va mai. Té llogat aquest (D) tros de cel per sempre. El (Pr) tenen al (D) damunt sense parar i sense parar deixa anar la seva (D) plugeta. Quan els (D) homes i les (D) dones estirats a la (D) muntanyola s’han cansat d’estar nets i de veure’s la (D) pell es deixen relliscar
cap al (D) llot que és, en realitat, on fan vida.» «Quina (D) cosa...», vaig dir.
28. a) dels seus; b) les seves; c) la seva; d) la seva; e) els seus / llurs; f) les seves; g) la seva / llur; h) la seva.
29. a) 4a; b) 3r, 5è; c)1r, 8a; d) 4t, 10è; e) 8ns; f) 6a; g) 2ns, 3rs; h) 4ts.
30. El noi de la segona fila té dues dents trencades.
pàgina 68
31. a) un milió tres-centes cinquanta-dues mil; b) mil nou-cents setanta, mil nou-cents noranta; c) cent cinquantaset
mil nou-cents trenta-tres; d) dos mil vuit-cents quaranta-quatre; e) mil dos-cents noranta-cinc.
32. Resposta model: a) una altra; b) qualsevol; c) cadascú; d) qualssevol; e) algunes, certes; f) cap; g) mateix;
h) ningú; i) res.
33. a) gaire, molt; b) molta, gaire; c) gaire, molts; d) gaires, molts; e) molt, gaires.
34. a) res; b) gens; c) gens, res; d) gens, res; e) res, gens; f) res.
35. a) dues, a casa seva; b) bastants, mateix; c) Tot, força; d) diversos, a càrrec meu; e) els altres, de part seva;
f) cap, les dents; g) gaires, gens; h) però no en tinc gaires proves; i) Com estàs? res; j) cadascú.
pàgina 69
36. Fer (2a, I), acostar (1a, R), saber (2a, I), ajudar (1a, R), voler (2a, I), estimular (1a, R), rebutjar (1a, R), veure (2a, I),
permetre (2a, I), entrar (1a, R), visitar (1a, R), expressar (1a, R), tenir (3a, I), reconèixer (2a, I), posseir (3a, I),
poder (2a, I), recompensar (1a, R).
pàgina 70
37. a) t’associïs; b) odiïn; c) desviïs; d) suïn; e) acariciïs; f) renunciï; g) reconciliïs; h) copiïn; i) menyspreïn; j) actuï.
38. a) No estalviïs; b) No et refiïs; c) No suïs; d) No enviïs; e) No denunciïs; f) No rumiïs.
5
39. Indico, indiques, indica, indiquem, indiqueu, indiquen; aplaço, aplaces, aplaça, aplacem, aplaceu, aplacen; lligo, lligues, lliga, lliguem, lligueu, lliguen; assajo, assages, assaja, assagem, assageu, assagen; liquo, liqües, liqua, liqüem, liqüeu, liqüen.
pàgina 74
40. Indicatiu. Present: traiem, traieu, jaiem, jaieu, naixem, naixeu. Passat simple: traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; jaguí, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren; naixí, naixeres, naixé, naixérem, naixéreu, naixeren / nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren. Futur simple: trauré,trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran; jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran; naixeré, naixeràs, naixerà,
naixerem, naixereu, naixeran. Subjuntiu. Present: traguem, tragueu; jaguem, jagueu; naixem, naixeu / nasquem, nasqueu. Imperfet: tragués, traguessis, tragués, traguéssim, traguéssiu, traguessin; jagués, jaguessis, jagués, jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin; naixés, naixessis, naixés, naixéssim, naixéssiu, naixessin / nasqués, nasquessis, nasqués, nasquéssim, nasquéssiu, nasquessin. Gerundi: traient, jaient, naixent.
41. Indicatiu. Present: puc, pots, pot, podem, podeu, poden; vull, vols, vol, volem, voleu, volen. Futur: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran; voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran. Subjuntiu. Present: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. Imperfet: pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin; volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, volguessin.
Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
42. a) jaiem; b) naixia; c) puguem; d) vulgui; e) trauràs; f) vulgueu; g) jeguis; h) traient; i) naixerà.
43. a) suspenc, resolc, valc; b) suspenent, resolent, valent; c) suspendran, resoldran, valdran; d) suspeníem, resolíem, valíem; e) suspendries, resoldries, valdries; f) suspenen, resolen, valen; g) suspengueres, resolgueres, valgueres; h) suspenguessin, resolguessin, valguessin.
pàgina 75
44. a) aprenc; b) conec; c) desconec; d) dissolc.
45. Present d’indicatiu: entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen; absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen. Present de subjuntiu: entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin; absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin; conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin. Imperatiu: entén, entengui, entenguem, enteneu, entengui; absol, absolgui, absolguem, absoleu, absolguin; coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.
En els verbs acabats en -ndre, -ldre i -èixer la 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c i, per tant, conjuguen el subjuntiu i les persones 3a del singular i 1a i 3a del plural de l’imperatiu amb -gu-.
46. a) coneguessis; b) estenc, prenc; c) suspèn, suspenc; d) pretengueu; e) resoleu; f) molen;
g) absolgués; h) aprengueren; i) reconec; j) componguis.
47. 2a del singular i del plural: pur; 3a singular, 1a i 3a del plural: velaritzat.
48. Entén, entengui, entenguem, enteneu, entenguin; dissol, dissolgui, dissolguem, dissoleu, dissolguin; val, valgui, valguem, valeu, valguin; reconeix, reconegui, reconeguem, reconeixeu, reconeguin.
49. a) coneixeu; b) absoleu; c) esteneu; d) resoleu; e) apreneu; f) enceneu.
50. a) no dissolgueu; b) no suspengueu; c) no venguis; d) no prenguem; e) no aprengueu; f) enceneu; g) absol; h) moleu; i) ofeneu; j) estén.
6
51. a) cloïa; b) creia; c) bevia; d) movia; e) coïa; f) reia; g) seia; h) escrivia; i) queia; j) treia; k) jeia; l) vivia.
pàgina 76
52. a) bec, bevem; b) crec, creiem; c) coc, coem; d) escric, escrivim; e) jec, jaiem; f) ric, riem; h) moc, movem;
i) sec, seiem; j) cloc, cloem.
En cada cas la 1a persona del singular presenta una consonant velar final. Després, es produeix un canvi de lexema:
la primera persona del singular es conjuga amb un lexema velaritzat i la primera del plural, amb lexema pur.
53. Present d’indicatiu: dec (vel.), deus (pur), deu (pur), devem, deveu (amb v), deuen (pur); trec (vel.), treus, treu
(pur), traiem, traieu (amb i), treuen (pur); ric, (vel.), rius, riu (pur), riem, rieu (sense u), riuen (pur). Present de
subjuntiu: degui, deguis, degui, deguem, degueu, deguin (vel.); tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu, treguin
(vel.); rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin (vel.).
54. deure: deveu, deureu, degueu, deguéssiu, deveu; caure: caieu, caureu, caigueu, caiguéssiu, caieu; coure: coeu,
coureu, cogueu, coguéssiu, coeu; seure: seieu, seureu, segueu, seguéssiu, seieu.
55. seure: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien; cloure: cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen.
56. Com seure: riure, jeure, creure i treure. Com cloure: plaure i coure.
57. a) jaguessis; b) traieu; c) caic; d) moguessis; e) beguis; f) visc.
58. beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin; creure: creu, cregui, creguem, creieu, creguin; riure: riu, rigui, riguem, rieu, riguin.
59. a) cou; b) beveu; c) clou; d) rieu; e) caieu; f) esteneu.
60. a) no cregueu; b) no visqueu; c) no prenguis; d) no riguis; e) no segueu; f) no tinguis.
pàgina 78
61. a) munyo; b) recullo; c) assenteixo; d) escupo; e) fregeixo; f) cuso; g) consento; h) pressento; i) prohibeixo.
62. a) dissenteixen; b) retrunyen; c) s’esmunyi; d) avorreix; e) consento; f) tusso; g) ressenti; h) lluu; i) omple; j) puny.
63. a) cullo, collís, cull, collim, culli; b) surto, sortís, surt, sortim, surti; c) escupo, escopís, escup, escopim, escupi; d) tusso, tossís, tus, tossim, tussi; e) cuso, cosís, cus, cosim, cusi.
64. Reduir. Present: redueixo, redueixes, redueix, reduïm, reduïu, redueixen. Imperfet: reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen. Obeir. Present: obeeixo, obeeixes, obeeix, obeïm, obeïu, obeeixen. Imperfet: obeïa,
obeïes, obeïa, obeíem, obeíeu, obeïen.
65. a) han reconstruït, destruïren; b) agraïu; c) obeïres; d) reduïu; e) influïren; f) distribuïa; g) atribuïen; h) succeïren; i) maleïren.
7
pàgina 92
1. Resposta model:
a) Eviteu la despesa innecessària d’aigua, el planeta us ho agrairà! / No malgastis l’aigua que tens avui, o no en podràs fer ús demà!
b) Deixeu seure la gent gran! / Sigues educat i cedeix el teu seient a la gent gran!
c) Construïu futur, penseu en els joves! / Faciliteu un sostre als joves!
2. Resposta model:
a) Abans d’acabar, he de dir que tots sereu benvinguts a la inauguració del casal.
b) Trobar-se sol no agrada a ningú.
c) En tornar de la feina, el cotxe tingué una avaria.
d) Per cloure l’acte, m’agradaria acomiadar els assistents i convidar-los a un petit convit.
e) En recordar-ho, rememorà imatges espantoses del passat.
3. a) incorrecta: Arribà a la meta i rebé una copa de mans del president.
b) incorrecta: El detingueren i li van posar una multa per excés de velocitat.
c) correcta.
d) incorrecta: Ha rebut un cop i ha quedat inconscient.
e) correcta.
f) incorrecta: Caigué de l’arbre i es trencà una cama.
g) incorrecta: Es presentà a l’examen i suspengué per quatre dècimes.
h) correcta.
i) incorrecta: Es reuniren i no arribaren a cap acord.
j) correcta.
4. a) L’empenyé amb força i caigué estrepitosament.
b) Van arribar al cim i van plantar una bandera.
c) S’asseuen encongint les cames.
d) El reconegué i el saludà efusivament.
e) Entrà a l’hospital tremolant de fred i de por.
f) La policia l’atrapà i el detingué sense contemplacions.
g) Se l’escolta mirant-lo amb molta atenció.
h) Arribaren a un acord i signaren els papers davant de notari.
5. a) Si tens un moment, vine a veure’m.
b) Si tenies un problema, me l’explicaries?
c) Si no haguessis fet tard, nosaltres hauríem tingut temps de veure en Marc.
d) Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.
e) Si la policia no hagués intervingut, els manifestants s’haurien dispersat sense tants aldarulls.
f) Si els preus no haguessin pujat tant, la inflació s’hauria estabilitzat.
g) Si els pares m’ho haguessin preguntat, els hauria dit la veritat.
b) Si els alumnes fessin vaga, els professors els donarien suport.
pàgina 93
6. a) Ha començat a treballar. c) Ja hem acabat de dinar.
b) Estic fent la teva feina. d) Havia de consultar-te un dubte.
7. a) solen venir: reiterativa.
b) estar treballant: durativa; vol sentir: intencionalitat.
c) volia fer: intencionalitat; tornar-la a veure: reiterativa.
d) deuen ser: probabilitat; hauríem d’anar: obligació.
e) podem marxar: possibilitat; hem acabat de dinar: culminació.
f) posen a discutir: inici de l’acció; acaba plorant: culminació.
8
8. a) Havia de deixar-ho tot clar.
b) Deuen ser les nou.
c) Ha acabat de molestar la gent.
d) El concert està a punt de començar.
e) En Joan vol presentar-se al concurs d’escacs.
f) Ha tornat a fer de les seves.
g) Se sol llevar a trenc d’alba.
h) En Joan pot tenir problemes amb la Marta.
i) La Carme ha deixat de trucar-me. Està enfadada amb mi.
j) No he sortit en tot el cap de setmana i he deixat acabada la feina.
9. a) Hem de trobar una solució o el conflicte esclatarà amb més virulència.
b) Jo crec que haurien de fer el que estableixen les normes.
c) Vols dir que cal que hi anem tots?
d) Si volem guanyar la gimcana, s’ha de resoldre aquest enigma aviat.
e) Penso que hauran de trobar el camí tots sols.
10. Porten preposició a les oracions: b), e), h). Les altres no en porten perquè són verbs transitius.